Per què penses amb aquella noticia llegida un
de tants dies?: “Víctima de fascinació per la mar”. El xofer
d’un vehicle similar al teu, superava al capdavall de la tarda una
curta collada d'una via litoral. El blau cobalt de
l’oceà per un instant li robà la concentració, errant el traçat
sobre la lleugera corba, irrompen al carril paral·lel, sent tot
seguit envestit per una pesada unitat de càrrega, a la qual no va
desviar un mil·límetre de la seua premeditada trajectòria.
Ja no penses que la Bea t’acompanya substituint a la
teua dona, que ja porteu més de quatre anys de relació exclusiva, i
segueixis sense demanar-li que es casi amb tu. I que aquest curt
viatge, ella el veu, i tu per molt que t’enganyis també, com una
darrera prova de convivència compartida. Ella segur que hagués
preferit una estada en un centre de vacacions de luxe, als “resorts”
construïts per la necessitat inherent als sedentaris de
traslladar-se cada cert temps. Tu Marià, has fet igual que faries
amb la teua dona morta. Com en aquell documental d’un enorme riu
tropical filmat des d’un helicòpter, en què es distingia una serp insignificant nedant, esforçant-se en creuar-lo. Quina necessita empenyia a
aquella serp a abandonar la seua riba, passant penes i perills per
atènyer una riba idèntica a la d’origen? La veu en off eludia la
qüestió, intercalant dades estadístiques a una almivarada dicció.
Vas deduir que la mobilitat dels éssers vius, fan imprescindibles els
viatges o les migracions, inclús ultrapassades les exigències
nutritives.
Aquestes sortides erràtiques vers les serres dels
interiors, que a ella tant li agradaven, omplien les vostres vides.
Amb poca cosa fèieu, el cotxe us duia per carreteres desassistides.
Recorríeu un centenar de quilòmetres descobrint noves vides, valls
i pobles inimaginables. Teniu els vostres llocs preferits, als que
tornàveu regularment. Avui portes una altra dona al costat. De
vegades ta mare us acompanyava. La nit que va morí, te’n vas anar
a un local de l’extramurs, allí on acaben les línies d’autobusos
que arrepleguen la gent que va a divertir-se, i vas començar a
beure, impulsivament, compulsivament, i vas sortir a la pista, i vas
ballar molta estona, fins que quasi perds la visió del món. Quan
vas caure al llit no podies fer res més que dormir. El funeral de
l’endemà va ser enutjos, a la missa et tremolaven les cames quan
el capellà us obligava a mantenir-vos drets. Després vas tenir que
atendre, una per una, les condolences dels parents i els amics. Per
la nit estaves tan cansat i desconcertat que de seguida vas agafar la
son. Totes les setmanes i mesos somiant amb ella. Per fi una nit et visità i et va dir:--Estic bé Marià, estic molt bé--. Després
va desaparèixer per sempre més. Ja no t’entristeixes pensat amb
ella, ni et sents a disgust amb tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada