dilluns, 15 d’abril del 2013

A.C.J. -----VUIT (primer)



Per què penses amb aquella noticia llegida un de tants dies?: “Víctima de fascinació per la mar”. El xofer d’un vehicle similar al teu, superava al capdavall de la tarda una curta collada d'una via litoral. El blau cobalt de l’oceà per un instant li robà la concentració, errant el traçat sobre la lleugera corba, irrompen al carril paral·lel, sent tot seguit envestit per una pesada unitat de càrrega, a la qual no va desviar un mil·límetre de la seua premeditada trajectòria.
Ja no penses que la Bea t’acompanya substituint a la teua dona, que ja porteu més de quatre anys de relació exclusiva, i segueixis sense demanar-li que es casi amb tu. I que aquest curt viatge, ella el veu, i tu per molt que t’enganyis també, com una darrera prova de convivència compartida. Ella segur que hagués preferit una estada en un centre de vacacions de luxe, als “resorts” construïts per la necessitat inherent als sedentaris de traslladar-se cada cert temps. Tu Marià, has fet igual que faries amb la teua dona morta. Com en aquell documental d’un enorme riu tropical filmat des d’un helicòpter, en què es distingia una serp insignificant nedant, esforçant-se en creuar-lo. Quina necessita empenyia a aquella serp a abandonar la seua riba, passant penes i perills per atènyer una riba idèntica a la d’origen? La veu en off eludia la qüestió, intercalant dades estadístiques a una almivarada dicció. Vas deduir que la mobilitat dels éssers vius, fan imprescindibles els viatges o les migracions, inclús ultrapassades les exigències nutritives.
Aquestes sortides erràtiques vers les serres dels interiors, que a ella tant li agradaven, omplien les vostres vides. Amb poca cosa fèieu, el cotxe us duia per carreteres desassistides. Recorríeu un centenar de quilòmetres descobrint noves vides, valls i pobles inimaginables. Teniu els vostres llocs preferits, als que tornàveu regularment. Avui portes una altra dona al costat. De vegades ta mare us acompanyava. La nit que va morí, te’n vas anar a un local de l’extramurs, allí on acaben les línies d’autobusos que arrepleguen la gent que va a divertir-se, i vas començar a beure, impulsivament, compulsivament, i vas sortir a la pista, i vas ballar molta estona, fins que quasi perds la visió del món. Quan vas caure al llit no podies fer res més que dormir. El funeral de l’endemà va ser enutjos, a la missa et tremolaven les cames quan el capellà us obligava a mantenir-vos drets. Després vas tenir que atendre, una per una, les condolences dels parents i els amics. Per la nit estaves tan cansat i desconcertat que de seguida vas agafar la son. Totes les setmanes i mesos somiant amb ella. Per fi una nit et visità i et va dir:--Estic bé Marià, estic molt bé--. Després va desaparèixer per sempre més. Ja no t’entristeixes pensat amb ella, ni et sents a disgust amb tu mateix.