Comprovo amb indolència, les formes ridícules del llenguatge servil, constret dintre els límits de la correcció, l'ordre i la urbanitat. Comparable a l'estil econòmic, tragicómicament agressiu, obstinat en castigar a l’oponent, és a dir a liquidar al cotitzant.Estic d’acord amb la corrent conciliadora de les darreres tertúlies: cal agrair als creadors la seua ponderació en conformar-nos diferents els uns als altres, d’aquesta manera som promptes a discernir les fines línies divisòries, que subdivideixen ordres i sentiments, ironies o ofenses. Encara que és arriscat donar un suport complert a la moció, més que res per l’escabrositat del tema; unes sessions enllà i qualsevol giravolt et pot arrossegar vers l’escarni.Tampoc cal qüestionar-se, perquè quan la llum natural tomba, als residents se'ls hi escau per engegar el màxim de funcions possibles, més en tinguessin, més en malmetrien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada