A.C.J. ----- SET (onzè)

L'oratge empitjorà, refrescat per l’acció subtil d’una borrasca impetuosa que no volia ni allunyar-se ni debilitar-se. Després, la temperatura trigà uns dies a recuperar uns nivells acords amb l’estació.

Per la Gladys van ser uns dies certament ensopits, a ella, que tant li afecten els canvis de temps. Passejant per l’exuberant jardí botànic, com fa assíduament des de què era una cria, es preguntava com és que ella encara no havia trobat una companyia digna per a què acompanyés les seues solitàries caminades, i festejar igual que les parelletes pessigades sobre les arrels del ficus gegants; petons i carícies preservats per fibrades i poderoses branques. Seguidament li amargava amb recança una obscura preocupació per la seua addició al bus dels petons.

Per altra banda, la seua amiga Pilar tenia la mania de què hi ha dones que comparteixen llurs vides amb homes que les desmereixen. Segur que a l’inrevés també passa, però ella insistia amb aquesta meitat de la qüestió. (Un vell amic meu en canvi, afirma que el paio que la noia du al costat la requalifica en la seua mida justa. Ell creu que moltes vegades, per lo general sempre, idealitzem en excés les dones, llavore'ns veient-les amb un element prejutjat a la baixa, te’n adones que es complementen a la perfecció). Ella, sobretot ho advertia quan una parella avança plegada, fixant-se amb la perspectiva adequada la cosa era ben clara. Ella adduïa que la interessada no es donava compte, precisament perquè anava al seu costat. Així, sempre que podia observava al Thelo a certa distància. Expressament feia tard quan quedaven, si estaven en un bar marxava una estona a saludar a uns amics... i sempre que tenia ocasió el vigilava, per no dir que l'espiava. Llavors va succeí lo de la festa del grup d’estudi de la Pilar, un esdeveniment prou important per convidar al seu xicot i presenta’l als seus companys. La festa se celebrà en el saló d’un establiment de la Zona Rosa dedicat a tals menesters.

La casualitat va donar el seu beneplàcit i aquella mateixa nit els seus pares i germans petits estaven convidats a la mansió d’una antiga gran amiga de sa mare, i encara més, va fer que l’endemà fos l’aniversari d’ella, per lo qual van preparar un dinar familiar, en el qual el Thelo seria oficialment presentat. Tot això plegat va fer créixer l’excitació de la Pilar, que planificà un programa d’actes complert: aquella nit després de la festa, s’enduria al Thelo a casa i farien l’amor a la seua habitació, un desig que a la Pilar sempre li havia fet molta il·lusió i que mai havia realitzat. A més a més per primera vegada podrien romandre tota la nit junts. A primera hora del matí, abans que tornés la família, el Thelo se’n aniria cap a casa seua a canviar-se, per tornar a migdia pel dinar.

A l’hora de la veritat són els factors inesperats els que malbaraten els plans més acurats. El que va passar és que la Pilar presa d’una irrefrenable alegria va beure més del compte i abans que la festa acabés, li va tindre que demanar al Thelo que la portés casa. Una vegada allí, li van vindre les nàusees, les basques i finalment els vòmits. Ell li feia d’infermer, l’acompanyava al lavabo, li netejava la cara, li va obrir el llit, ajudant-la a desvestir-se, agitant-la i arropant-la dolçament. Desprès va jeure vestit a la seua vora, mentre ella, recolzada sobre el seu pit li assegurava que l’estimava molt i que no la deixés mai. Ell, volen desdramatitzar la situació, al final li va dir que tard o d’hora la tindria que deixar, al menys per anar-se’n a casa seua. Ella li suplicava que no, que no, i en aquestes tots dos es van quedar dormits. Pel de matí va sonar el despertador, artefacte important en l’estratègia de la Pilar, es llevà sobresaltada, amb el cap una mica espès, però sense gaire ressaca. Ell es va despertar amb la imatge de la noia corren pel pis, en calcetes amb la combinació destacada pels mugrons, lo que li va provocar una enèrgica trempera matinera. Ella anava per feina i es desesperava en veure al Thelo immòbil, jagut sobre el llit, li donava preses perquè marxés abans de què els sorprenguessin els papàs. Ell es feia el ronsa, lo que l’exasperava encara més; només volia un petó de comiat, i ni això. Se’n tornà a casa amb el dubte de si havia fet el correcte, amb la intranquil·litat al cos
                   Més calmada, preparant el dinar amb sa mare, la Pilar se sentí culpable per la manera que havia fet fora al Thelo, després de què ell s’hagués portat tan bé amb ella. Una vegada arreglada per dinar, va buscar una fotografia dels dos que els haven fet l'endemà del dia de la festa de la lluna plena de primavera, se la va mirar, es va ficar contenta, la inserí dins d'un marc que tenia esperant a l'efecte i la va col·locar sobre la tauleta de nit.