San Remo: local amb reputació perduda, tota la vida
oferint molt menys del que esperes. Criatures: vividors instruïts,
experts en engolir hores i hores amb el Crèdit de la seua clientela
de passerells, aclaparats per una connexió de frases lúcides
aplicades a elevar l’autoestima del grup. Gent de nassos caiguts
obstinats en interferir la diversió dels restants, els seus enemics?
Persones desconnectades caigudes en la desgràcia. Majoria de gent de
pas amb aspiracions d’ubicar-se definitivament, (els predilectes
dels de la primera classificació). Aquests actuen en parella i el
seu estatus es reafirma quan la barra paga una ronda a tot el grup
amb la complicitat de l’encarregat. A l’Ernest no cal explicar-li
aquestes coses, al Lino tampoc, ell quasi bé es mou fregant els
límits d’aquests especialistes. Les nenes, però, han estat
capturades pel verb d’en Germanico, un conegut d’un conegut del
Lino, i l’Alèxis, el còmplice del Germànico, ha furtat l’atenció
de la colla amb arrancades desmesurades.
El Lino no ho veu clar, fins fa poc ho tenia tot al seu
favor, i ara ha caigut al parany, al seu propi parany. Ni se’n ha
donat quan la Pilar i el Thelo han marxat. Amb la Milia, estan
l’Ernest a prop no té res a fer, greu que li sap. Amb la Gladys no
fa bo, les altres resten enlluernades. La providència li serveix el
remei: el Trafas i el Manel el saluden des d’una llotja del primer
pis, tot estenen els braços el conviden a pujar. Primer pensa:--Què
collóns foten aquells dos palanganes allí dalt?--A l’instant, la
seua ment veloç fabrica una estratègia de desmembrament. La Gladys,
l’Ernest i la Milia han sortit al jardí, reservat al ball de
parelles; ara que són tres, què farà la Gladys, d’espelma? Bé,
encara sobren dos per poder entrar a la llotja exclusiva que han
llogat aquell parell, una nit com avui els paios hauran rebentat el
Crèdit. Ni els millors garlaires entabanadors, poden competir amb la
més lacònica de les convocatòries a participar d’una
privilegiada privacitat, per primer cop a la vida.
Simone, la noia del clotet al front, és l’única que
no coneix als dos elements retrobats, i tot que en un començament no
li han fet massa gràcia els seus pocs cabells i les seues grosses
panxes, de seguida queda encisada per l’entusiasme i la gatzara
desplegada pel Trafas i el Manel, integrant-se com una, més, en tal
selecte grupet. El Lino se’n fa creus. El cambrer de la llotja li
prepara un còctel adequat al seu estat d’ànim i l’hora que és;
les nenes prefereixen Champagne. La Simone se seu en el respatller
del sofà envoltada de coixins amb la copa la mà. La Fàtima i
l’Haisa ballen pegades a les seues parelles. El Lino no respon, al
menys té la seguretat que estan el Manel no han pres A.C.M., i no li
tocarà el merder de la davallada final. És pregunta quina mena de
A.C.J. han aconseguit que els porta als dos en pujada simultània.
--Lino, si us plau no em deixis sola a la senyoreta.--
Clic!, esvaïdes les qüestions; eixerit pren a la Simone que li
mostra un dels millors somriures, d’aquells que comencen a la
barbeta i acaben a l’inici dels seus cabells castanys, dels que no
es manifesten principalment ni a la boca ni a la dentadura. A ell li
ha arribat fondo, profund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada