Ella caminarà cercant la parada més propera. Cotitzarà
el bitllet, únic per a tot el trajecte. Esperarà una estona xerrant
amb uns nois que la convidaran a una “party”, al xalet
d’un amic. Intentaran convèncer-la, assegurant-li que és el
darrer lloc per on surt el sol de la ciutat. Un matrimoni madur
mirarà l’escena sense parlar, mentre arriba el seu taxista
concertat per tota la nit. Marxaran els nois i no gaire més tard
pujarà al bus dels petons.
Funcionen les vint-i-quatre hores, recorren un llarg
trajecte, tocant cadascun dels barris i colònies. Els cotxes porten
molts anys en servei, com peça d’antiquari, la gent se’ls
aprecia; reflex romàntic. Diuen què moltes parelles han brostat
dels seus bancs, fonaments de futures famílies. Dissenyats pel
transport escolar, van quedar ràpidament desfasats a causa d’una
escassa maniobrabilitat, afegiríem també els robusts esglaons i un
defecte en la tanca, manual!, de les finestres. Requalificats per
aquest servei llarg i anodí de laxitud horària, ningú pensava que
aguantarien tants anys en ruta. Quasi bé a totes les ciutats han
estat retirats i enviats als circuits rurals.
La Gladys superarà els quatre escaires de ferro, donarà
el bitllet al xofer, guiant-se pels passamans del sostre cercarà un
lloc per a que el seu destí s'acosti, i s’asseurà en un d’aquells
banquets intentant no pensar en res. Amb la mirada buscarà la
il·luminació dels carrers que es cruspeix la somorta llum interior.
Un ser amb qui comparteix la direcció es disculparà en passar. Una
senyora, la nova, es comunicarà a baixa veu a dos metres de
distància. Eixint del túnel, relleu.
Succintament, faria saber que l’antiga tradició no
escrita del bus dels petons, està un pèl sobrevalorada. Ha quedat
com un fet quasi irrefutable, sense la necessitat d’efectuar una
investigació estadística minuciosa entre els usuaris del transport,
per comprovar realment el número de bescanvis linguals, o si més no
els tocaments permesos i arrosades eròtiques tolerades. Ens
sorprendrien, segur, uns resultats tant decebedors, a la fi gran part
dels enquestats no sabrien ni del que estàvem parlant. Però així
està acceptat, és cosa sabuda que tan fatal pot resultar remenar el
que no fa pudor com fer de les solucions problemes. Tampoc cal
ensopir més la nit a la pobra Gladys.
El túnel de la"Colina" el travessaran també. Durà
pantalons curts, es lamentarà de l’elecció feta: un vestit llarg,
un pam per sota dels genolls. S’arromangarà lo justet la jaqueta.
Confiarà amb l’aprovació física: purament la confirmació del
cos, l’atracció involuntària, primària, evitant interferències,
prejudicis del raciocini. Cantonada Velvet, Travessera Mingus, curt
serà el traçat. S’abandonarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada