La xiqueta de les cuetes teses espera al Galerilla,
momentàniament absent per un malestar inoportú. Torna explicant-li,
a la seua manera, la indisposició que es tenia de traure de sobre.
Ella sembla que l’inviti a marxar, ell confús, pren direcció al
carrer. El Galera no té clar si buscar un taxi que el dugui on té
aparcat el pot, o mirar si encara volta algun xavalet que el pugui
guiar. Francament: és un barri ben amagat, no és freqüenta per a
res sinó s’hi dorm o s’hi viu, amb un irregular estesa de
mançanes excèntriques que fiquen a prova el sentit d’orientació
del més pintat.
Tant que se les dóna ell de quedar-se amb tot a la
primera, penso, que ara no se’n adona pas. Després de les primeres
passes la noia l’acompanya en silenci. Uns dos-cents metres
endavant, van i s’asseuen en un banc públic, plantat en un espai
trapezoïdal abandonat a l'encreuament de carrers. El fru-fru de dos
roures xiuxiuegen amb més volum que el que escolta la Rosita al
centre felí, més fort que el soroll d’uns passos, més fluix que
les paraules d’un home amb un got de plàstic a la mà que
s’expressa en un espanyol suau, amb marcat gust per la ese. Primer
li demana al Galera d’on pertany, ell explica treball i
procedència, l’home respon: --Aquí no somos pobres mano, no
disponemos de mucho pisto, es verdad... Los chinos te hasen un pollo
por cuatro sentavos... sólo el visio de tomar el guaro.-- Convida
del seu got al Galerilla i ell es veu obligat a acceptar. Tornant-li
el beure li comenta:--Dicen que esto del guaro es muy perjudicial--.
L’home arronsa les espatlles i segueix el seu camí.
La parella gaudeix de la juntura de les cuixes.—C’est
tout?-- pregunta ella. El Galera no sap, la xiqueta s’aixeca
prenent-lo de la mà, per començar a caminar zigzaguejant
travesseres, enfilant un carrer recte, inacabable; ell intenta dir
alguna cosa, ella fa com si no el sentís. Per fi la noia obre la
tanca del pati d’una casa. Després obra la porta del que sembla
una habitació, dintre el Galera sol té un pensament al cap: --La
toilet?-- Ella torna obrir la porta i li senyala a la dreta. "Con
un bombón com este y yo cagandome toda la noche", maleeix el
seu ventre que es caga en el pitjor moment, i no pateix descomposició
ni res, simplement es caga. A l’hora sent una dutxa activant-se.
Tot sortint es topa amb la xiqueta coberta amb una tovalloleta,
l’acompanya a l’habitació; ara no sap si dutxar-se ell també.
Nus, jaguts sobre el llit s’acaricien finament. La
intenta besar, ella no es deixa. De primeres rebutja el petó a la
boca. Estranyat, amb un rústic francès li demana si no la pot
besar, ella fa que sí, però el Galera no insisteix de moment. --Ne
c’est pas mal ça-- Comenta en mirar el penis exultant del Galera;
la penetra.--Deucement s’il vous plait-- L’acte és dolçament
intens, com una magrana esquerdada madurada a l’arbre, de la que
sol poden fruir moixons experts. El mascle sobre la femella, els
moviments imperceptibles a la llum dels rajos lunars que s'escolen
per la finestra. Les mans d’ella recorren de dalt a baix,
enginyoses, l’esplomada pell masculina. Els dits separats es
detenen a la meitat de l’esquena, lliscant uns centímetres,
aturant-se de nou, fen com punxadetes. A ell li arriba un missatge
que el fa vibrar fins al moll de la medul·la, expandint-se per la
resta dels nervis. Sense estrebades conclouen, ensems la nena cau en
un profund i sobtat son. Ell se separa, jeu al costat, seré cara
amunt amb els ulls oberts. Les cuetes de la mossa s’han separat del
seu cap enganxades a la perruca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada