>>>>>>>>>
Plaça Europa
__________
__________
>>>>>>>>>>
Campanar
ITINERARI A PEU.
Un viatge comença quan tanques la porta de casa.
Hi ha qui diu que comença tot just arribar lloc.
Fins i tot hi ha qui creu que ja comença quan el visualitzes prèviament.
El passeig que cobreix les vies del tren parteix de la plaça Europa, la del edifici alt i l'andròmina blanca sobre la rotonda verda. Si bé el cobriment inicial porta més de vint anys, el darrer tram fa tot just un any que es va inaugurar. Sobri, sectors de descans amb pèrgoles, parterres i zona d'aigües mesurada. No cal més que seguir-lo.
És prou grat el trajecte fins l'estació, perquè també hi ha qui assegura que el viatge no és viatge fins que hi fas cap. Jo vaig conèixer a un paio que s'estimava més l'"impasse" entre una acció i una altra, que no pas l'acció en sí, doncs no tenia temps per gaudir-la. En canvi durant l'intermedi et funciona la imaginació i en el seu defecte pots distraure't llegint, recordant o ves a saber què.
Hi ha qui diu que comença tot just arribar lloc.
Fins i tot hi ha qui creu que ja comença quan el visualitzes prèviament.
El passeig que cobreix les vies del tren parteix de la plaça Europa, la del edifici alt i l'andròmina blanca sobre la rotonda verda. Si bé el cobriment inicial porta més de vint anys, el darrer tram fa tot just un any que es va inaugurar. Sobri, sectors de descans amb pèrgoles, parterres i zona d'aigües mesurada. No cal més que seguir-lo.
La ruta pels vianants és tallada bruscament. Una figuera creix en un interstici. Serà la nostra indicació per tombar a l'esquerra cercant una estreta vorera amb vistes a les vies. Haurem d'accedir a l'estació per la passarel·la blava, per entre els travessers treu el cap el nostre objectiu final. Més tard vaig conèixer un australià, per a ell el seu intermedi consistia en la pausa entre una borratxera i la següent. Durant la pausa era un home ensopit, ben al contrari del seu"drinking day", quan era lúcid i divertit.
No entrarem a l'estació, no paga la pena. L'estació també pot ser un lloc de pas, esdevenir un lloc d'espera i retrobament, fins i tot de visita pels entusiastes del ferrocarril. Se'ns ha privat dels goig de passejar per l'andana i d'observar-ho, els passatgers tenen molta presa per abandonar-la.
Només creuar el semàfor, direcció est, anirem a cercar el riu. Seguirem una voravia llustrosa, però poc freqüentada. Ni els celoberts destapats per l'obra recent, ni els edificis desolats, ni els encofrats oblidats, ens enganyaran. El pont de perfil combat d'elàstics blancs, fa estona que ens cega i retalla l'horitzó net.
Travessant el pont se'ns obrira pregona la canalització del Segre.
Només creuar el semàfor, direcció est, anirem a cercar el riu. Seguirem una voravia llustrosa, però poc freqüentada. Ni els celoberts destapats per l'obra recent, ni els edificis desolats, ni els encofrats oblidats, ens enganyaran. El pont de perfil combat d'elàstics blancs, fa estona que ens cega i retalla l'horitzó net.
Travessant el pont se'ns obrira pregona la canalització del Segre.
Preferirem l'esquerra hidrogràfica, malgrat el flamant enjardinament del costat dret, a la sort de la primera crescuda. Creuarem el pont i farem la primera parada. A un parell de quilòmetres a l'esquerra ens atansaríem a la Mitjana, un itinerari prou complet per dedicar-li una jornada sencera. Avui triarem acompanyar el curs de les aigües riu avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada