Ben d'hora l’ha despertada el sol. El seu company té els ulls protegits amb les mànigues de la camisa. Després de
llevar-se, ha començat a plegar-ho tot, ha menjat unes quantes
galetes dolces; no ho tenia previst, però també ha escalfat un pot
de llet. L’indigent dormia profundament.
Un cop a punt de marxa amb la motxilla ja a l’esquena,
dubtosa es planta davant d’ell, avança unes quantes passes,
s’ho repensa, gira cua decidida a despertar-lo. Li fa dos petons
a les galtes i continua viatge, el seu viatge.
Roman agitat una bona estona més, superficialment la maleïx per haver-li trencat el son, profundament no es troba gaire bé, ni a gust amb tot plegat. Tres dies, són tres dies, però amb quina mesura, tres dies d’on? No hi havia caigut, caldrà fer les coses bé, preparar-se pel que convingui. Teníem segles d’experiència, jo sóc un malaventurat amb una única opció, si erro... per a què haurà servit tanta percepció?, si erro serà una errada més, inservible sí, com les altres, tan gran i tan insignificant com les altres. Tres dies llargs: et mors, passes un primer moment de confusió, de seguida bé l’impasse” de la transfiguració, i entres a l’espai de trànsit, allí els vampirs campen al seu aire, mentre esperes i esperes per una nova reencarnació et poden fer seu en un descuit, sobretot si l’ànima que et guarda no està atenta o no pren prou cura de tu. Els que moren quasi inconscients després d’una llaga convalescència en són els més preparats, els que moren sobtadament d’accident són els que menys, els suïcides són uns ignorants. Abans m’ho apuntava tot, quan era petit i no tant petit, inclús escrivia un diari. Un dia me’l van portar, vés a saber qui el va trobar, el devia lliurar a Correus i la consagrada efectivitat del servei me’l va fer arribar. Te n'estaràs de llençar res que estigui escrit per un altre, els hi diuen als nens petits. Quan un paio troba unes quantes pàgines estranyes redactades en qualsevol dels suports, de seguida corre a portar-los a una oficina de Correus. Els seus investigadors malparits, recercaran per esclarir el cas i retornar-les al seu propietari, n cop desccobert, li són promte lliurades a l'interfecte, per llençar-es després un mateix. Per què recordar-ho tot?, normalment allò que s'aprèn durant anys, s’oblida en un parell de setmanes, només te’n recordes del fonamental. El funcionari que et fa l’entrega t’ho fa signar, ell ja ha complit i ja pot desaparèixer. A tu et deixa un mort, que ni sabies d’ell, ni en vols tornar a saber mai més. Tant mal de caps per unes lleis obsoletes que no se sap per quins set sous no es poden canviar. Lleis blindades els hi diuen, ridícules inservibles, com aquella altra que el propietari d’un terreny per minso que aquest sigui, sempre és propietari i com a tal passa a tenir la qualificació de: Terratinent, que no li permet gaudir dels descomptes retributius de la resta de ciutadans per més béns materials que aquests posseeixin. L’home s’incorpora un xic, sense voler mirar a la llunyania cercant una figura de dona que no veu. Mira cap a l’altre costat i veu el foc preparat, mira al cel i torna a jeure.
Roman agitat una bona estona més, superficialment la maleïx per haver-li trencat el son, profundament no es troba gaire bé, ni a gust amb tot plegat. Tres dies, són tres dies, però amb quina mesura, tres dies d’on? No hi havia caigut, caldrà fer les coses bé, preparar-se pel que convingui. Teníem segles d’experiència, jo sóc un malaventurat amb una única opció, si erro... per a què haurà servit tanta percepció?, si erro serà una errada més, inservible sí, com les altres, tan gran i tan insignificant com les altres. Tres dies llargs: et mors, passes un primer moment de confusió, de seguida bé l’impasse” de la transfiguració, i entres a l’espai de trànsit, allí els vampirs campen al seu aire, mentre esperes i esperes per una nova reencarnació et poden fer seu en un descuit, sobretot si l’ànima que et guarda no està atenta o no pren prou cura de tu. Els que moren quasi inconscients després d’una llaga convalescència en són els més preparats, els que moren sobtadament d’accident són els que menys, els suïcides són uns ignorants. Abans m’ho apuntava tot, quan era petit i no tant petit, inclús escrivia un diari. Un dia me’l van portar, vés a saber qui el va trobar, el devia lliurar a Correus i la consagrada efectivitat del servei me’l va fer arribar. Te n'estaràs de llençar res que estigui escrit per un altre, els hi diuen als nens petits. Quan un paio troba unes quantes pàgines estranyes redactades en qualsevol dels suports, de seguida corre a portar-los a una oficina de Correus. Els seus investigadors malparits, recercaran per esclarir el cas i retornar-les al seu propietari, n cop desccobert, li són promte lliurades a l'interfecte, per llençar-es després un mateix. Per què recordar-ho tot?, normalment allò que s'aprèn durant anys, s’oblida en un parell de setmanes, només te’n recordes del fonamental. El funcionari que et fa l’entrega t’ho fa signar, ell ja ha complit i ja pot desaparèixer. A tu et deixa un mort, que ni sabies d’ell, ni en vols tornar a saber mai més. Tant mal de caps per unes lleis obsoletes que no se sap per quins set sous no es poden canviar. Lleis blindades els hi diuen, ridícules inservibles, com aquella altra que el propietari d’un terreny per minso que aquest sigui, sempre és propietari i com a tal passa a tenir la qualificació de: Terratinent, que no li permet gaudir dels descomptes retributius de la resta de ciutadans per més béns materials que aquests posseeixin. L’home s’incorpora un xic, sense voler mirar a la llunyania cercant una figura de dona que no veu. Mira cap a l’altre costat i veu el foc preparat, mira al cel i torna a jeure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada