dimecres, 6 d’agost del 2014

A.C.J. -----QUINZE (divuitè)


Caminen una curta estona amb la bondat del capvespre. Arribem-nos fins a la casa dels guardes, li fa saber la dona. Ell no diu res, té el cap ple de mans blaves, visualitza una vegada i una altra tota la cerimònia, només depèn d’ell quan la realitzi. Li falten els tints, sap que encara disposa d’uns dies per trobar els ingredients, per després elaborar-los. Abans d'expirar, posarà una mà sobre la paret i bufarà la pintura de la seua boca amb el seu darrer alè, després la retirarà i ja es podrà deixar anar. No hi haurà ningú per assistir-lo, més que res per retirar-lo del lloc una vegada traspassat, però no hi ha res del tot perfecte. Inclús ha arribat a pensar que la pintura deu tenir alguna mena d’efecte sobre el cos, sigui per afavorir o per alentir la putrefacció, perquè n'és convençut de la seua acció directa sobre la consciència i la inconsciència.
Davallant per darrere la collada que s’aboca al canó de les mans:
--Potser ja està bé, no?--L’indigent no vol allunyar-se massa. --Per aquí trobo que hi ha llocs prou arrecerats per passar-hi la nit, a més la casa que busques no es veu per enlloc.--
La dona s’atura, ell ja n'estava. La visibilitat es va reduint, menjant-se els contorns. --No vols caminar més? Segur que demà al matí caminarem quatre passes i ensopegarem amb la casa, sempre passa el mateix.--
--Que passi quants cops vulgui, jo no em moc d’aquí.--
--Una mica més.-- Amb veu de dona suplicadora.
--No. Mira, en aquest racó paro el jaç.
Mai no tens res, pots dormir amb una desconeguda al costat o amb un maniquí, finalment t'adones què no tens res. Necessites escoltar alguna cosa que sedueixi la ment, com ella: no fa més que circumval·lar sobre la mateixa pensada, recreant-se una vegada i una altra, com drogada per un passatge que la satisfà, a ella, no a tu que voldries escapar del fals embolcall, o si més no, adormir-te d’una vegada. Afortunadament la música que els regala el vent, duta de l’interior de la Terregada, destrueix per fi, els miserables escapçalls reflexius en els quals restaven encallats.

Celia Cruz + Los Fabulosos Cadillacs - "Vasos vacíos"