divendres, 31 d’agost del 2012

A.C.J. ----- SIS (trenta-unè)



















Pum-pum-pum-pum... el Trafas engega corre i s’atura, engega corre i es torna aturà, obra els braços en creu i pum-pum-pum el cor l’impulsa la sang fins la punta dels dits. Tot el pit li ressona amb la sístole i la diàstole, sístole i diàstole, sístole i diàstole. El cervell: li rega el cervell, electrifica els cabells, zum-zum, brunzeixen, les temples roges d’excitació. Meravellós elixir, portentosa poció número nou, miraculós beuratge. D’una glàndula insignificant configures el concepte de la totalitat, per primera vegada assaboreixes la consciència d’un mateix i és grandiooos...
Al començament les germanetes l’han intentat seguir, però en veure que no responia ni a les seues crides, ni als seus insults, han desistit. Les dos han continuat caminant pels buits vials de Insurrectos, dividits per rabassuts matolls ja embardissats. Elles s’han aturat, reclamades per les llumetes, en un conjunt de “carritos” concèntrics, on la gent es para a fer un mos i acaba comprant un detall per casa o una pintura primitivista de les que ara estan tan de moda. Amb la mala sort de trobar-se a un tiet-cosí petarró que repeteix monòtonament que les portarà a casa i que un altre tiet seu, del qual depèn d’alguna manera, es troba molt millor de salut després de superar un enutjós càncer: --Sí, ara vindran a per mi, ha canviat molt, ara està tranquil, potser té por, li demanes qualsevol cosa i t’ho deixa, sempre que li torni, ara, jo amb ell cap problema, si em deixa fins i tot el cotxe nou, està tranquil, la dona em deixaria si li demanés! No em feu cas, ara vindran i faré que us portin a casa.-- Uns músics del carrer interpreten “Perpetum Mobile”, se sumen al grup de persones que els encercle evitant el parloteig del parent.
El Trafas ha entrat de patac en una pintura nipona, del període Heian, que pels seus estudis en la matèria, li és especialment proper.