És
dijous, els dijous és quan queda per anar a jugar a cartes amb
alguns col·legues. Fa cap al poble encara amb llum de dia. Ha trigat
a baixar, molt més del que li ha semblat. S’ha aturat unes quantes
vegades i no ha estat fins a arribar prop del mirador que no ha vist
cap persona. Es dutxa i es renta a casa. Amb el temps just se'n va a
esperar a la noia de la veterinària quan plega. La veu sortir, la
deixa camina unes passes, seguint-la, l’aborda saludant-la i fa per
acompanyar-la, a les poques frases bescanviades li explica el que hi
ha.
Quan
regressa a casa, no té ganes de preparar-se el sopar, està cansat,
té set, molta set, fa per preparar-se una infusió, però se n'està.
S’agita, està tan asmat que fins i tot li costa dormir. La ment
deambula entre làmines repetitives cercant que és millor o menys
dolent. El
més encertat és seguir les probabilitats de les repeticions.
Sembla que el carbassot s’ha encallat en aquest concepte i no va ni
endavant ni enrere. Als temps de la seua última adoració, es faria
una palla i es quedaria adormit tot seguit, ja no ho pot fer per la
noia de la veterinària, que cony de repeticions! Ha pres una decisió
i ja està, assumpte clos i ara a dormir.
A mitjanit es desperta esverat just finalitzar el diàleg d'un somni tan real, que li ha fet por i tot. Mantenia una conversa, més aviat una entrevista en la qual preguntava sobre el seu esdevenidor al seu mestre operari, mort anys enrere. Una persona que sense saber-ho, va influir decisivament en la seua vida, desviant-la convenientment del rumb original en un precís moment de l'adolescència. Li ha fet tres preguntes: la primera per qüestions d’amor, el mestre li ha donat llargues (no hi ha manera...) Les altres pel seu futur més o menys general. En una li ha respost, referent al tema econòmic, que tot li aniria bé, però que parés compte amb els zíngars, i en l’altra li ha dit sense dubtar-ho, que el seu país desapareixeria amb ell, és a dir quan traspassés. Es lleva, va al lavabo, pren un got d’aigua, es torna agitar encara espantat pel realisme del succés i es torna a dormir de seguida. No torna a somniar amb el seu mestre, però mai més oblidarà la seua visita.
A mitjanit es desperta esverat just finalitzar el diàleg d'un somni tan real, que li ha fet por i tot. Mantenia una conversa, més aviat una entrevista en la qual preguntava sobre el seu esdevenidor al seu mestre operari, mort anys enrere. Una persona que sense saber-ho, va influir decisivament en la seua vida, desviant-la convenientment del rumb original en un precís moment de l'adolescència. Li ha fet tres preguntes: la primera per qüestions d’amor, el mestre li ha donat llargues (no hi ha manera...) Les altres pel seu futur més o menys general. En una li ha respost, referent al tema econòmic, que tot li aniria bé, però que parés compte amb els zíngars, i en l’altra li ha dit sense dubtar-ho, que el seu país desapareixeria amb ell, és a dir quan traspassés. Es lleva, va al lavabo, pren un got d’aigua, es torna agitar encara espantat pel realisme del succés i es torna a dormir de seguida. No torna a somniar amb el seu mestre, però mai més oblidarà la seua visita.
Tower Of Power -"Only So Much Oil In The Ground"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada