divendres, 20 de febrer del 2015

Nous contes per un nou estat. - Quart: “THIS GUY'S IN LOVE WITH YOU” (2)


El sector del turó escapçat, o dels Mals Homes Morts, és històricament l’indret més escabrós del poble. Situat just a la sortida, travessat el pont direcció a les termes, ha estat sovintejat per tota mena de gent de mala fe. En èpoques convulses, els assassinats i atracaments n’eren el seu escenari natural. En èpoques més o menys asserenades com l’actual, si algun mal assumpte s'ha de desfermar, allí esdevé.
            Al cap del turó van trobar al nen que es va escapar de casa. El xaval no hi era del tot, però perquè coi va haver de pujar al turó, per l’esquena, que és l'única cara accessible i no sense la seua dificultat, morir allà dalt, com un pardalet, sol, si amb només un crit hagués alertat a qui passés per sota. També recordo que varen ser uns dies en què el vent s'expandia cercant l'eixida de la vall a tota llet. El petit s'hi va quedar, arraulit vora uns blocs.
L'oficina, com ells anomenen al punt de venda, no és gaire lluny del turó escapçat, als carrers oberts per sobre el riu, prop de la segona plaça del poble abans del pont. Per unes hores del vespre es fan els amos del lloc. Els nens que van a jugar abans de sopar a la segona plaça, passen de pressa, amb els ulls ben oberts. Tampoc li dediquen massa d'esforç al negoci, un cop engegat i millorada la competència, bastant inútil i decrepita (també cal dir-ho), tan sols han hagut d’importar la metodologia habitual de la ciutat on estudien, i anar fent.
Hi ha un paio que és amic d'ells, un jove uns anys més gran, va per la meitat de la vintena. Un paio que de petit ho tenia clar: volia ser funcionari, cap més aspiració que desfilar per la vida amb el mínim esforç, si pot ser el millor possible, anar subsistint, vivint a casa dels pares, treballar poc amb un sou segur que caigui cada mes i si es pot traure alguna cosa per les despeses extraordinàries, docs més que bé. És capritxoset, llavors mai en té prou, el luxe el perd. En comú amb els dos de la “mobilette” afirma que el poble és la seua presó. Per ell fora, on sigui, però lluny d'aquí, és el seu lloc natural, al poble tot és tan previsible, inútil… No es parla amb quasi ningú fora del seu petit cercle, menysprea a tothom, amb alguns ho demostra obertament, amb altres fa el paperot. Té molt mala llet, reclòs en aquesta la vall es comporta com frustrat malcarat, que si pot, te la fot, i si hi pot traure algun benefici, llavorers tingues per segur que te la fotrà.

Prefab Sprout -"Cars and Girls"