La cap de la seua secció al menjador ja l'ha batejat,
li diu el Ninot. Un dia, no sé qui, li va preguntar que cony feia
per aquí, ell va contestar que el ninot, la dona ho va sentir, i
així es va quedar. Rarament té una relació directa amb ell, és
quan parla amb el seu personal que així el qualifica, que vol avui
el Ninot? A hores d’ara tots saben que és de la serra, aquí com
tothom és d’un lloc, els hi és ben ve igual d’on siguis, mentre
paguis i no busquis raons. Servint el vi de marca als travelos, es
volta cap al Supun i amb el seu to normal de veu, que no és ni aspre
ni suau, li espetega al mig del plat:
--Mon pare hi va treballar per allà al teu país. Has
sentit dir de la gran carretera?--
--Quina carretera?--
--La que travessa la Terregada, saps on és la
Terregada, no?--
--Sí.-
--Doncs la carretera que la travessa per l’oest
passant de llarg la serra.--
--I a on va?--
--Al Departament del Mar Senfora. S’hi va passar mitja
vida treballant a la carretera, tant de temps que quan va acabar la
meua mare se n'havia buscat un altre, bona una és ella, no pot estar
massa temps sense un mascle a la vora. El vell quan ho va veure, se’n
va tornar per la carretera que havien construït i no va tornar mai
més.
--L’autovia és l’única carretera que va al
Departament del Mar Senfora i passa per l’est evitant les Terres
Altes, que jo sàpiga per l’oest no hi ha res.--
--Hi ha la carretera que va construir mon pare.--
--Per l’oest, després de la Terregada venen les
estepes.--
--Doncs per allí. Recordo que els primers anys ens
comunicàvem amb ell, des dels campaments dels treballadors, si els
havien que portar tot d'aquí, deia que allí no hi havia res de res,
després em contava que a l’hivern baixava el lleó de les
muntanyes.--
--Doncs aquesta carretera deu passar molt pel sud,
perquè jo, des de dalt de la serra estic fart de veure l’estepa, i
mira que estan al Puig de la Solana es veu d’un bon tros lluny, i
ni de dia ni de nit... així com per l’altra banda a les nits es
veuen les llums dels fars resseguint l’autovia de cap a cap, pel
costat que vostè diu, mai haig vist circular ningú.--
--No ho entenc, la veritat és que jo tampoc haig sentit
dir mai a ningú que l’hagi utilitzat, però no potser, tants anys
i tants doblers gastats en una obra i que no es faixi anar, almenys
l’asfalt, les infraestructures, els moviments de terres, tot el que
van fer... Quan es fa una carretera el paisatge queda marcat per
sempre.--
--Uf, es faria creus de lo ràpid que la natura esborra
les obres. En un tres i no res, els
talussos es desfan, els fonaments es rebenten, inclús els ponts més
ferms acaben cedint. Si no hi ha un bon manteniment, no hi ha res a
fer, que es pensa, si més de mitja Terregada hi viu de cuidar
l’autovia.--
Taciturna se’n va la senyora, encara no s’ha girat
d’esquena i tant el Butxi com el Xaparro que no s’han perdut una
paraula de la conversa, diuen la seua:
--L’aguerrida Fiona, en una xerrameca innecessària li
ha estat arravatat bona part del seu passat.--
--Recordo que a les aules d’urbanitat ja ens advertien
del perill a què s'exposa una persona no especialment elevada, de voler saber
més del merament imprescindible.--
--Has segut massa cruel Ninot, la pobra Fiona, després
de destruir-li els minsos records que conservava de son pare, mai
tornarà ser la mateixa.--
En canvi, a les paraules d’una amiga també cambrera,
que igualment comenta les futileses del Supun, no n’aprecia la més
mínima ironia:
--A tu, Ninot no t’han espavilat mai? Per una puta
carretera, quantes n’hi ha de carreteres i quantes que no duen en
lloc?
No triga la Fiona per tornar a enraonar amb el Supun.
Com aquell que res, li demana quan tornarà a la serra. Ell no respon
de seguida, llavors argumenta allò de què vas a fotre allà dalt
amb les puces i les paparres. Li resten dos dies d’anuència amb
l'estada pagada, pensa que podrà estirar un parell de dies més a
l’hotel, si continua així com ara i no se n'adonen. No ha
fet partícip a ningú el seu pla de viure un dia a la capital, via
Terregada. –Queda’t aquí Ninot.-- li diuen els travelos.--Mira
nosaltres, vam començar treballant de peons per la cara i ara
treballem quan volem i sent autèntics ciutadans.--
--També sou de fora, de la Terregada potser?--
--No, nosaltres vam vindre d’aquí a la vora, de
pagès, però això correspon a la nostra privadesa, i com totes les
privadeses: és miserable i per aquesta raó s’amaga.--
--Però si tothom ho sap tot de vosaltres.--Ataca la
Fiona.--
--Llàstima que tu, malgrat la teua edat no saps gran
cosa.--
--Ai no, com ara què?--
--Doncs sense anar més lluny: aquell viatjant del que
t’has enamorat, no et vol per a res més que per a ejacular, que és
una cosa absolutament necessària per ell, però no per a tu
bonica.--
--Jo ja sé com puc tindre a ratlla a qualsevol masclot,
i no és pas que els embruixi, com fan moltes. Però si tots pateixen
del mateix mal, quan fa temps que no tasten femella, se’ls gira el
cervell i no poden pensar amb res més.--
--El que tu desconeixes, igual que la gran majoria
de les dones corrents, és que després val més mantenir-los a
distància i no pegar-se a ells com unes paparres, que no se sap mai
per on et sortiran. Que a tu t’apeteix follar? Doncs folla, però
després oblida’t d’ell, almenys fins que torni ha estar necessitat d'ejacular.--
--Jo no ho acabo d’entendre, els homes sols us volen
per buidar-se i vosaltres, els hi entregueu el vostre amor, i ni tan
sols us donen les gràcies.-- El Xaparro quasi lletreja el mot amor,
incidint en la sonoritat de la o.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada