Una cara enganxada a un cigarret; aquest és immediat
superior del Supun. Els altres són uns xavalots esmaperduts, que no
volen saber res de res. Es passa el matí esperant l’hora de dinar.
Acostumat als bons esmorzars de la serra, el cafè amb pastes de la
pensió no li arriba a la dent. També ha tingut problemes al
menjador, respecte a què no li fan un abonament. La secretaria
tancada al despatxet, un dia li diu que li ha de dur almenys una
nòmina per comprovar la seua condició de treballador. Quan li va
dur, li va replicar que no estava conformava per l’assessoria de
l’empresa en què treballa. Ell ha anat solucionant tots els
entrebancs fins que entrepussa amb l’estatut sanitari: no té
la capçalera genètica, i per molt que a la gran massa no el
serveixi de gran cosa (quasi tothom la té inhabilitada de per vida)
és imprescindible disposar d’ella, si més no per ensenyar-la a
una secretaria de menjadors. Els col·legues de sala (el Supun sempre
demana consell a la gent de confiança del seu voltant) que
l’escolten, se’n foten tot d’una. La capçalera és lliure de
taxa i qualsevol persona la pot demanar, a la ciutat els hi
concedeixen quan neixen, encara que ell, demanant hora la pot
aconseguir al mateix dia. Després han vingut els que tot ho saben:
un té un familiar proper que posseeix una capçalera oberta, però
no la pot ensenyar a ningú.
--Collons, així està pitjor que nosaltres, jo quan
vaig a l’ambulatori la passo per l'escàner i almenys em diu a on
m’haig de dirigir.--
--Home no fotis, això no té res a veure, això ho fa
tothom. El que passa és que ell no pot anar pel món dient el dia
que agafarà un càncer de pulmó o quan el cor li dirà prou, s’ho
ha de callar.--
--Doncs parla clar, si parlem a mitges, no ens entendrem, ja comences a semblar-te al Ninot.-- El Supun es dóna per al·ludit, però no té res a dir.
--Doncs parla clar, si parlem a mitges, no ens entendrem, ja comences a semblar-te al Ninot.-- El Supun es dóna per al·ludit, però no té res a dir.
--Em caguen Déu Ninot, lo bé que vius i sempre estàs
empipant, un dia per una cosa un altre per una altra, menja i calla
collons, per estalviar-te quatre rals, si allà a la serra fins i tot
et devies fotre les pedres--
--Halar pedres i fotre’s a les vaques, no? Aquí
pots triar, i si vas molt apurat, fixat, potser el Xaparrro et pot
fer preu d’amic.--
--Fot-te la cigala de ton pare al cul, merdós.-- Al
Xaparro no li ha costat gens replicar.--
L’home s’aixeca bruscament, foten dos cops a la
cadira: --A mon pare ni anomenar-lo, i menys una rata com tu.--
La Fiona, que fins ara es mirava la discussió com si
tal cosa, es veu obligada a intervenir: --Tu, tros de ruc, fes el
favor de seure i no cridar.--
--No seuré fins que em demani disculpes pel que ha dit
de mon pare.--
--Fot-te la teua, de cigala pel cul, et va millor
així.—L’home insultat acaba seient, remugant entre dents al seu
company: --A mon pare que no se me’l toqui, que no se me’l toqui
que salto.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada