Fanfan
la Tulipe.
Un
paisatge mil cops vist, revitalitzant-se contínuament, plorant d'alegria
l'empenta que et dóna, al menys per aguantar uns minuts més. No ho
veus així tu Myotis?, l'esguard mai és el mateix, canvia amb els
que t'acompanyen pel pelegrinatge i amb tu.
El savi és ple de
berrugues, però ni un sol parasit. Li crepiten les ales al
estendre-les. Li falta més d'un dit, mes es sosté amb gran
elegància. No és pas un aquí em caic, aquí m'aixeco, no és
tracta d'un guru, doncs d'acòlits no en té. Els cadells el
xinxollen, els jovenots no el fan ni cas; costum solitaris en una
colònia on tots es fan forts com una massa? El Ferradura Gran li
demostra estremida reverència, però tampoc no destaca entre la seua
colònia, es repeteix ara li agafa per lo dels paisatges repetits i
pot romandre tota la nit transmeten el mateix, és avorrit, lent,
quasi no se l'entén.
Vista, panorama,
relleu, perspectiva no hi caven en el nostre raquític esguard, no sé
perquè perdre el temps parlant-ne, per què de tants sinònims? En
tendríem prou amb voltants, o entorn, o topants. D'aquí estan el
següent topant sempre és el més pròxim, d'aquí estant lo millor
es treure'n profit, no sigui que en prenguis el vol i tot sigui ple
esbarzers o que un altre et foti la plaça o que els comuns siguin
prolongant el seu domini, bé això no canviarà mai, si canvia serà
quan els voliacs criïn plomes. Sangoneres!, al menys els vampirs ho
fan per necessitat, la sang és el seu únic sustent, i si per
aquesta raó han d'afeblir altres animals, alguna vegada s'excedeixen
amb el mateix individu fins que, per desídia o comoditat, sempre
sense voler, els causen la mort, però sempre hi ha gent que treballa
malament. Sempre els trobaràs a faltar, no als nepotistes, no us
confonguésseu pas, als altres, i no us sàpiga greu, és com aquella
femella, la que veieu cada temporada de cel, i s'us esborrona tot unfla
tot fins i tot les membranes més minses, i que mai aconseguireu, per
rucs i porucs, tots dos ho sabeu i tots dos us en penedireu, massa
trampes, massa pletes closes, massa prejudicis, impediments,
forrellats plens d'horaris, fatals, irresponsables, malacostumats,
perniciosos, quan un surt, els altre també, quan un entre, els
altres també. Quan un no vol ni entrar ni sortir, és llest per
pujar al helicòpter.
El vell li fot
encara més que el Ferradura Gran, un aprenent de bruix al seu
costat, se l'entén més, potser també massa.
La vida si vols no
és fastijosa, us en recordeu encara? No cal ser llestos si al cap i
a la fi, de tot se'n aprofitaran els mateixos, i d'això viuen, no us
enganye-seu pas, el maniqueisme sense remei...
El Myotis ja en té
prou, fot el camp cercant sopluig hivernal, amb el cap ple de
pel·lícules de capa i espasa.
continuarà
http://www.youtube.com/watch?v=C0-S1FQQRnk&feature=channel&list=UL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada