Tot just eixir de la coberta vegetal, la llarga
passarel·la ondulada comunica els dos marges, travessa les aigües manses
del braç principal de riba a riba.
La vora dreta és
més domesticada, la recorren amplies pistes, conté un embarcador i un gran espai
d'us public, al costat de les casetes del centre de interpretació, en una zona enjardinada amb fusta i estanys artificials, però encara en resta una bona passejada per arribar fins allí.
La gent, les
persones a la Mitjana... Ella resta solitària molts dies a l'any, sobretot en el llarg repòs
hivernal. No és tan visitada com es podria pensar, en una ciutat pobre de zones verdes, com tampoc és gaire concorregut el turó de la Seu
Vella. Algun dia parlarem sobre la teoria dels contenidors sostinguda per un amic meu.
Per molt temps
que passi, per més peripècies que es visquin, sempre hi ha algú
que no pot reprimir el seu rossec intern i torna per deslligar el nus que li escanya l'ànima. Aquest va desfer el
trajecte efectuat anys ençà i regressà. El riu ja no baixava tant
fort, per la ribera s'havien traçat noves carreteres, fins i tot va
llogar una barca per a que l'atansés. Va desembarcar a la gran
mitjana sobre la platjeta on tantes vegades havia pescat, amb l'afany
de l'heroi que allibera als seus companys.
Va recórrer pam a pam la
mitjana sense reconèixer-la, entrepussant per tot arreu, amb els còdols trencats i branques despuntades, com un si fos un barbar. No hi havia cabanes, ni horts, ni res del que li se li assemblés. No hi havia dubte, de que era una altra
mitjana.
El sector del pont de ferro, travessa un braç secundari atansant-nos a l'entrada principal, escurçant el trajecte, evitant-nos la gran l'esplanada d'esbarjo públic.
La pista ens evoca suaument passant per l'embarcador, intentar abastar el màxim possible, facilitant la progressió, amb conducció serena per la rereguarda del parc, fins obrir-se definitivament a l'àrea de lleure de la Carbonera.
Va explorar pam a pam la mitjana sens reconèixer-la, com si fos la primera vegada. No va veure gran cosa, només unes ampolles de plàstic entaforades en ple canyissar. Era evident que no era en una altra mitjana?
Una punta de llança s'escapa per la vora del riu, endinsant-se a pas obert pel canyís durant uns pocs centenars de metres. Un estret corredor entre els caps de cultiu i la riba feréstega, fins difuminar-se entre els fruiters.
Va fer que el barquer donés el tom per totes les mitjanes, abans de decidir-se a fer peu a la platgeta on tants cops havia pescat. Hi ha qui afirma que mai es va atrevir a desembarcar, fen el camí que li restà de vida amb l'anima més encongida si pot.
Va penetrar a la
mitjana apartant les branques i els matolls que li impedient el pas. Tot li feia nosa, tot li feia mal, a les mans, als ulls... Mig encegat, li va costar Déu i ajuda retornar a la platgeta on s'hi havia quedat el barquer. Era evident que ja era una altra
mitjana?
Però la va recórrer pam a pam sense reconèixer-la, com si fos terra estranya i hostil, sense trobar-hi cap rastre d'activitat humana. Era evident que era una altra mitjana?
Epíleg:
Arribarem
a la mitjana per on vulguem, ens informarem abans. Cadascú té la
seua entrada preferida, no influirem, només marquem una ruta que es
pot capgirar i refer a voluntat dintre dels marges del bosc, també
pots anar-te'n a les extraccions d'àrids d'extra-límits.
El contorn de l'embarcador, l'enllaç a la onada al camp de jocs s'expandeix pel barri limítrof de Pardinyes, per l'avinguda Pearson i es llance a la ciutat sota els plataners del carrer Xavier Puig i Andreu.
Per més informació:
tp://www.birdinginspain.com/blog/photos-and-places/itinerari-ornitologic-la-mitjana-de-lleida/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada