A.C.J. ----- SIS (quart)

L’Alícia conversa amb privadesa amb la millor amiga que té: la Maga, que du un vestit de floretes de tons liles de coll a peus, amb les d’espatlles nues, sent de l’admiració de l’Alícia, per la seua suavitat de colors, quasi ficticis, combinant encisadorament amb les arracades turquesa; una orquídia fresca en la marronor funcional del local.
--Pues mirad mis gueis, està noche el Galerilla os convida a una "soirée dans le quatier" de la carretera del aeropuerto nuevo. Y en confianza: sé de buena tinta que allí nadie sale de vacio.--El Galera espera la reacció dels companys, però aquests li han fet el mateix cas que al croar de les granotes dels tolls dels canyissars de l’autovia. Ho intenta de nou: --No decís nada, mirad que tengo muy buenos contactos en la zona y hay unas niñas de locura. Venga además he pillado el pote, lo tengo aparcado cerca de la plazoleta del Beni.-- Segueix sense aconseguir transmetre ni unes mil·lèsimes d’eufòria i és més s'ha quedat sense degustar els darrers pinxos trets de la cuina del Ruso.
--¡Me comeria un montón más!, però he quedado en pasar a buscar al Luis y ya se me està haciendo tarde. Hasta luego muchachos, que os vaya bonito, con un poco de suerte no nos vemos hasta el dia del partido y Galerilla que no se te vayan todas las fuerzas culeando, a ver que si por una vez que triunfas te nos adiccionas y tenemos que ir a rescatarte.

--Anda pollo, largate ya que las gallinas empiezan a ahuecarse y otra cosa te digo: aquí todo el mundo sabe que el Galerilla folla poco, pero cuando lo hace deja recuerdo, con sello, firma y hasta rúbrica.

--Serà en los papeles de Anacleto, por lo de lúbrica, digo.

--Y en las sábanas de Tirana tambien, jilguero.-- L’Heredia per fi se’n va rient per sota el nas. Uns segons de silenci i:-- Y vosotros dos que me decís, uno por lo del Arenal el otro vete a saber porque, pero està noche no me pareceis la alegria de la huerta.

--Yo me iré a tomar unos cacharros tranquilamente, por la zona alta.

--I tu Bailarín, ¿no te animas ha hacer compañía a tu compadrito? Què no miento joder, que se montan unos tientos y unos fregados de muerte.

--Otra noche Galera, otra noche quedamos...

--Otra noche, ¡què noche si no esta!-- S’aixeca del tamboret, estirant-se l’americana. --Bueno palomos, el Galerilla se basta y sobra, aquí os quedais, la zona alta, ¿què novedad?-- El Galera havia renunciat força temps ençà a buscar alguna variació personal pels antres de la zona alta. --Hasta luego cenizos, no os divirtais demasiado esta noche que os puede sentar malamente.

El bar ha perdut clientela, així i tot són encara massa les taules plenes per les filles del Ruso. Saben des de ben petites que el pare aguanta fins a l’últim moment, fen costat al darrer dels clients, insuportablement romancers a l’hora de fotre el camp. Elles encara s’han d’anar a casa, canvia’s i trobar els amics, cadascuna els seus, en acordat local de la zona alta.

--Escolta allò de l'Anacleto i lo dels llençols de l’altra, de què cony va tot plegat o és que aquells dos comparteixen lectures esotèriques?-- El Thelo s’havia quedat sense beure i sense menjar, compartint en silenci la barra quasi solitària amb l’Ernest, si no fos pel Rassid que fa poc que ha arribat incorporant-se al rotlle de l’Alícia, la Maga i una dona un xic més gran que no tinc vista.
--No home, no has vist mai els episodis mitològics a les emissions municipals, són molt bons, si els reposen tot sovint, a més a més són lliures de taxes.

--Ai ja!, no, no, al bloc estem abonats al G. P. Pintoresc. i per mi com si no hi fos.

--Home hi ha certa addicció, tu clar estàs ocupat copiant retallables, a demés surten unes paes!
--Un parell de canyetes més Milia si us plau. Però la tonteria d’on ve?

--L’Anacleto era un personatge que duia el llistat lunar de les femelles fèrtils al palau dels tres virreis. La Tirana era la més reclamada i a l’hora la menys vegades disponible, la que ho feia més bé, la més ardent. El que va encendre la desconfiança dels virreis i els seus dofins...
--Què és el que contes Ernest amb tanta fruïció?-- La Milia no s’ha pogut estar en comunica’s amb l’Ernest, ell s’ha callat aturat per la sorpresa.

--Deixa’l Milia, no l’interrompis ara que està en lo millor.-- La noia torna la feina una mica més contenta.

--Doncs el que et deia, que la tia els tenia a tots enganxats per la cigala i va resultar que el bon de l’Anacleto portava el llistat correctament al dia, i aquest és l’origen del conegut síndrome de Tomacek, qui té més facilitat de fer, menys fa.

--I perquè és diu la síndrome de Tomacek?, s’hauria de dir la síndrome de Tirana, no?, com el complex de Lord Jim, l’efecte Williams o la cobdícia d’Armstid.

-- O l’implant d’en Vespero. És diu així no més per què va ser el primer investigador que el va estudiar.
--Vaja, ja dic jo que els noms no són tant importants, més quan penses d’on provenen...

--Sí, és un d’aquells casos que l’observador supera l’objecte observat. Igual que els vells viatgers ficaven noms a les valls o a les muntanyes que ja el tenien, un error també repetit posteriorment en les expedicions extra-planetàries.

--És una porqueria, perquè no t’acabes d’aclarir mai del tot, sempre has d’acabar consultar algun programa convertidor de topònims i no hi ha cap de bo. A mi em fan falta per les adreces dels membres de la Societat, a l’hora d’enviar comunicacions o plantilles i a la més mínima se’t fon a mitja funció i t’ho engega tot als collons.

--Home, el programes bons són els de Defensa.
--Si però són intocables, ni els pirates s’han ficat amb ells, ja els hi haig demanat als paios del mercat i sempre et diuen que sí, un parell de dies i el tenen allí. Tornes al cap de dos dies i et comencen que aviat, que encara estan en tractes i a l’últim sempre t’intenten endossar una merda de copia vulgar, volen-te fer creure que pràcticament és lo mateix...

--Ja t’ho miraré Thelo, amb una mica de sort potser et podré passar una copia d’última fornada.

-- Ai!, la versió del Purificador T. de Filtres que em vas passar anava de puta mare, fins que clar amb l’ús i que jo sóc un manotes es va malmetre, però ja està bé, ja li tocava. Ara en tinc un altre, vaig fer colar la cèl·lula del vell i els distribuïdors em van envia un de nou, que continuí tu! La veritat que un de Defensa estaria de faula, encara que es tingui que pagar alguna cosa Ernest.
--No home no, tu, deixa'm fer i segur que ho podrem traure.

--La copia era realment excel·lent, t’hi podries dedicar amb tot això i fer-les corre pel mercat...

--Més val que no, crec que hi ha una màfia que fa por.

--Vols dir que aquests paios del mercat dels blocs estan controlats per algun escamot facinerós?

--No ho sé, potser no, home se’ls veu bastant tranquil·lots. Suposo que el volum de vendes que fan, no deixa de ser ridícul per les organitzacions. --L'Ernest té el costum de dialogar intercalant petites pauses en cadascuna de les frases, el que no el fa semblar una persona dubitativa i tampoc crea una sensació d’incertesa, tal vegada en algú que no el tingui massa tractat pot donar una certa imatge d’indecisió. --També veus que la qualitat que ofereixen no és pas de primera i coses una miqueta especials, ja no cal ni que et molestis a demanar-les, tenen lo normalet, lo que surt més... Jo, això sol ho puc traure amb comptagotes i com un favor personal.

--Res Ernest com vulguis, tu manes, jo ja tinc prou amb tota la merderada que em toca remena cada matí a la granja i no ho dic pas pels fems no.

La Xerrada se’ls ha fet tan interessant, que quasi no s’han adonat quan han marxat la colla de les dones amb el Rassid i això que l'Ernest tenia ganes de passar una estona amb elles. Observo que la nocturnitat i el pre-estiu han pres consistència a la Pulperia, impregnant a la majoria de personatges que han passat o que resten al bar. El Thelo i l’Ernest pareix que segueixen un rellotge vital a deshora, com unes tres setmanes endarrerit (al Thelo, home de moviments lents ja se li escau per això), se’ls veu inalterables a les fragàncies invisibles que reinicien a contracorrent el periple estacional. Per contra, tenen endormiscats els sistemes d’alerta, així estan un poc desprotegits davant d’un possible enfrontament directe o ocult, més vulnerables que els altres, encara que aparentment sembli lo contrari. A la taula nº1 seuen tres albins que no trigaran gaire en desfilar. Avui hi falta el Reverend, deu estar de servei i encara que no ho estigui, com sempre va amb la sotana blanca, junt amb el seu salacot no saps mai si va o si ve; imposa un cert respecte, les faccions negres i tanta serena blancor. Per bé les germanetes enllesteixen la darrera comanda, perquè el Ruso ja els hi ha dit que per favor marxin d’una vegada, ell ja tancarà quan vulgui; tampoc les vol tindre excessivament enganxades, perquè es fixen en tot i després a casa li retrauen i és que en aquestes edats són rebels a matar.