Can Romero és un ampli local destinat a banquets i festes, obre el menjador diàriament. Ell s’hi atansa a mig matí a fer el cafè. Al poble no és costum, encara que uns quants estan important alguns hàbits forans, com el de prendre el cafè a mig matí. Fins i tot li van suggerir a Romero que col·loqués tres o quatre tauletes davant la portalada, així els dies de bo poden estar-s'hi a l’exterior, tal com fan a les ciutats. La porta de Can Romero queda aixecada del nivell, per compensar l'horitzontalitat amb el pendent marcat pel carrer. Un petit descans o plataforma amb unes tauletes, fa prou goig i més als que gaudeixen de la terrassa, amb elevada perspectiva sobre qui transitar pel carrer.
No
són gaires els que repeteixen cada de matí, en canvi sempre s’hi
apunten alguns forasters, així doncs, el Romero ha hagut de
contractar un cambrer que es cuidi de la terrassa. És estrany? Es
pregunta el funcionari, com una noia de costums refinats, com la
senyora cap del viceconsolat, no s'afegeixi al cercle del cafè
matinal. Qui no falla, és l’oficinista de l’empresa de guies del
Gasolinero, un paio estranger de lluny, vagarós i malforjat, una
dura competència com a mascle. Però tornant a la noia, va respondre
a la seua salutació amb un clar somriure. Duia el cabell recollit i
unes ulleres fosques, no feia fred ni vent, però portava mocador de
coll bicolor. Les faldilles li volaven sobre les botes, estava
destrempada o de tant anar al sud, trobava encara fresques els matins
del final de la primavera? A l’estiu resideix més al poble, ell
frisa per anar un dia a l'oficina del viceconsolat i veure-la
escotada i amb faldilla curta.
El
funcionari dina a casa dels pares, fa la migdiada i se’n va a casa, a l’altra riba del poble. Això el fot, la casa la té per
una herència d’un oncle solter que es va morir encara jove. A
l’altra riba és com el barri pagès, allí hi ha horts, animals,
quadres. Si poca cosa és el poble, l’altra riba és el no-res. Ara
que la del viceconsolat viu a la part alta, està pensat a canviar-la
per alguna de les cases que resten per vendre. Llàstima que la part
alta tampoc és gran cosa, la millor és la zona enganxada a la
segona plaça, sobretot la part superior, que és on hi ha tot,
l’hotel guapo, cal Romero, les delegacions oficials, les botigues,
a quatre passes de la primera plaça que és la porta del poble, el
centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada