El
divendres la Immaculada disposa d'un forat a l’agenda. No vol fer cap
al dinar tibant-li la polla, cal desfogar-se abans; el nostre home
considera que les palles són per la canalla. La Imma atén, al
contrari d’altres, amb gentilesa, factor que li ha creat una
excel·lent reputació entre els mascles de la vall. Malgrat la seua
edat, en un no res arribarà a la cinquantena, es conserva la mar de
bé. S’ha casat un parell de cops, la primera vegada el seu marit
no ho va poder suportar. Així que es va casar de nou amb un client,
d’això ja farà més de quinze anys. Actualment atén un parell de
dies a la setmana: els divendres i els dilluns, per aquesta raó no
és pas senzill trobar lloc pel mateix dia. Tampoc fa més de dos
clients al dia: un al matí i un a la tarda, les nits són sempre pel
seu marit. El funcionari amb tot ja havia reservat amb antelació, ell visita
també a les altres bagasses de la vall, però com la Imma cap. Les
altres són més joves, sí, però no són ni la meitat de
professionals que ella. Mai té pressa, ell la freqüenta a les
tardes, berenen abans o després, segons. Surt de casa la Imma ben
satisfet, no com les altres, de les que s’endú una sensació de
disgustada feblesa dins dels calçotets.
La
cosineta Ramoneta fa poc que ha complert els divuit anyets. Els pares
se sorprenen de la invitació del nebot funcionari, però davant la
presència de la viceconsolessa i l'acompanyament, sempre ben
ponderat del nostre home, no hi posen cap impedimenta, ans el
contrari: és un bon moment perquè la nena comenci a conèixer gent
important, sortint del cercle habitual dels amics de col·legi.
Aquest esdeveniment a ella li serviria per agafar experiència
social, a més a més la confiança amb el nostre home és total.
Queda clar que els pares no saben de la relació de la
viceconsolessa amb la parella de la "mobilette", ni la seua assistència al dinar.
La
Ramoneta no sap que ficar-se, sa mare maldiu les presses de la
invitació. Si hagués tingut un parell de dies, hauria sortit de la
vall, aquí no es troba roba per vestir com cal. La senyora fa les
seues indagacions, i no en treu res en clar. Als seus cercles ningú
s'ha assabentat del convit de la viceconsolessa, no cal dir que
l'anterior porca marcolfa subalterna, s'ha beneficiat de la seua nova
condició, en l'actualitat gairebé ningú la insulta en públic.
Angoixada, finalment truca al nebot perquè li faci cinc cèntims
sobre les característiques de la festa, la pobra està per anar a
veure sa germana, per si alguna de les seues filles li presti alguna
peça apropiada, encara que dels gustos d'aquelles tres patxots no es
pot esperar gran cosa. El paio, amb molta cura, l'adverteix de la
informalitat de la reunió, dedicada més que res al jovent, però no
sense una certa rellevància social. El que confon encara més a la
senyora. Quan el funcionari passa a recollir a la Ramoneta, la noia
du un senzill vestit, ni massa modern, ni del tot tradicional, per
sobre els genolls, d'escot recte. Una xaqueteta blau marí sobresurt
de la bossa, per si al tard refresca.
Los Angeles - "Momentos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada