divendres, 20 de juliol del 2012

A.C.J. ----- SIS (vint-i-tresé).


Ella caminarà cercant la parada més propera. Cotitzarà el bitllet, únic per a tot el trajecte. Esperarà una estona xerrant amb uns nois que la convidaran a una “party”, al xalet d’un amic. Intentaran convèncer-la, assegurant-li que és el darrer lloc per on surt el sol de la ciutat. Un matrimoni madur mirarà l’escena sense parlar, mentre arriba el seu taxista concertat per tota la nit. Marxaran els nois i no gaire més tard pujarà al bus dels petons.
Funcionen les vint-i-quatre hores, recorren un llarg trajecte, tocant cadascun dels barris i colònies. Els cotxes porten molts anys en servei, com peça d’antiquari, la gent se’ls aprecia; reflex romàntic. Diuen què moltes parelles han brostat dels seus bancs, fonaments de futures famílies. Dissenyats pel transport escolar, van quedar ràpidament desfasats a causa d’una escassa maniobrabilitat, afegiríem també els robusts esglaons i un defecte en la tanca, manual!, de les finestres. Requalificats per aquest servei llarg i anodí de laxitud horària, ningú pensava que aguantarien tants anys en ruta. Quasi bé a totes les ciutats han estat retirats i enviats als circuits rurals.
La Gladys superarà els quatre escaires de ferro, donarà el bitllet al xofer, guiant-se pels passamans del sostre cercarà un lloc per a que el seu destí s'acosti, i s’asseurà en un d’aquells banquets intentant no pensar en res. Amb la mirada buscarà la il·luminació dels carrers que es cruspeix la somorta llum interior. Un ser amb qui comparteix la direcció es disculparà en passar. Una senyora, la nova, es comunicarà a baixa veu a dos metres de distància. Eixint del túnel, relleu.
Succintament, faria saber que l’antiga tradició no escrita del bus dels petons, està un pèl sobrevalorada. Ha quedat com un fet quasi irrefutable, sense la necessitat d’efectuar una investigació estadística minuciosa entre els usuaris del transport, per comprovar realment el número de bescanvis linguals, o si més no els tocaments permesos i arrosades eròtiques tolerades. Ens sorprendrien, segur, uns resultats tant decebedors, a la fi gran part dels enquestats no sabrien ni del que estàvem parlant. Però així està acceptat, és cosa sabuda que tan fatal pot resultar remenar el que no fa pudor com fer de les solucions problemes. Tampoc cal ensopir més la nit a la pobra Gladys.
El túnel de la"Colina" el travessaran també. Durà pantalons curts, es lamentarà de l’elecció feta: un vestit llarg, un pam per sota dels genolls. S’arromangarà lo justet la jaqueta. Confiarà amb l’aprovació física: purament la confirmació del cos, l’atracció involuntària, primària, evitant interferències, prejudicis del raciocini. Cantonada Velvet, Travessera Mingus, curt serà el traçat. S’abandonarà.