Les parelles ballen a la pista del jardí. Sota les
penombres dels porxos s’abracen i es foten mà. Algunes miren,
segudes en els bancs del pati. L’Ernest mal viu en l’aiguabarreig
dels seus sentiments. No sap con fer-s’ho per ja, d’una vegada,
traure la Milia a ballar; estan com estar la Gladys amb ells. Per
altra banda, aquesta circumstància el salva i protegeix de prendre
qualsevol iniciativa de conseqüències potser, massa aventurades. A
més a més les dos noies semblen estar la mar de contentes juntes, enraonen més entre elles que no pas amb ell.
--No tens per què anar-te’n Gladys.
--No siguis beneita Milia, una nit que el pots tindre
per a tu sola, després no m’ho perdonaries, mira jo me’n vaig i
tots tan contents.
--Però és d’hora encara, torna dintre amb el Lino i
les noies.
--Sí, sol faltaven aquell parell de galifardeus, res jo
me’n vaig a caseta soleta, en tinc més que suficient per avui.
--Què agafaràs un taxi?
--No, prendré l’autobús.
--L’autobús de circumval·lació?
--Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada