dilluns, 18 de novembre del 2013

A.C.J. -----ONZE (vint-i-unè, 6-primer)

                                                               1
         A primera hora del matí l’alcalde Filippo rep el missatge d’un Sebastià encara malforjat. Atabalat i estabornit, no en sap res de l’apressament del Safatans. Acata les ordres de l’alcalde d’alliberar el pres i fer-li un acurat seguiment. L’alcalde per la seua part, es mostra impacient per rebre alguna nova del guàrdia enviat a l’heliport, i també del Supun, a més, aquest és el seu enllaç amb el capellà, i ara maleeix la seua indecisió i incapacitat per cercar un doble per les seues tasques.
Arran de dia, el soroll del motoret de la movilette, és insuficient per fer llevar al Supun d’un llit amb sabor a femella. Ella no el vol despertar abans de preparar-li l’esmorzar. Un cop feta la truita d’alls tendres i escalfada la llet, puja al pis de dalt i l’estimula suaument amb un clar somriure que delata una nit joiosa. La llum solar encara ha de penetrar al fons l’engorjat. S'acomiaden amb menys parloteig que la nit anterior, la dona li diu que de ben segur no la trobarà a casa quan torni, té feina a fer.
Pilota amb parsimònia, recreant-se imaginant a la muller de mil maneres. L'ha encès com un llumí, ahir a la nit no se n'adonà, però avui ben descansat i afilerat, l'ha fet brunzir tots els terminals nerviosos. Casualment es desvia de la via asfaltada i pren una variant de terra que l'eleva fins a una espècie de rodona mig cruspida per la vegetació, quasi ni té temps per traure-se-la i tocar-se-la lentament, per buidar-se i asserenar-se.
La remor del riu recent envigorida, prové del darrere d’uns blocs quadrats menjats per dents de ferro. Amb els anys els detritus s’han ocultat sota les plantes. No ho té fàcil per grimpar, atret per la remor creixent de les aigües, sobre el turó escapçat, el riu fins aquí no havia parlat tan fort. Des de dalt es veu clar: el corrent dibuixa el meandre forçat, i la carretereta la segueix, just on és la caravana, sobre una esplanada verda delimitada per la roca polida. Les aigües no es veuen més, deuen precipitar-se, excavant contínuament, abissal-ment. D’aquí estan pren unes poques fotografies, la gent de la caravana és a punt de marxa, ja ho tenen tot recollit i empaquetat. Al Supun se li fa un món quan contempla uns capitalins desplegant estris dels seus automòbils, sol de pensar en el que costa tornar-ho a col·locar tot dintre una altra vegada! Ja no podrà parlar amb ells, els dos que voltaven pixant per fora han entrat a la caravana, i ell, entre que baixi i engegui... el meandre és llarg, però no prou, i no és cosa fotre’s una hòstia per córrer massa.