L’Elsa ha preferit allargar uns dies l'estada al
monestir. A mitja tarda, quant la Bea i el Marià han arribat al
poble s’han trobat una gernació omplint el carrer. El primer que
han fet ha estat demanar un te seguts al menjador de l’Hostal. La
Isabel no hi era, els ha servit el mateix noi de recepció. Juntament
amb ells, una altra parella silenciosa pren uns refrescos mentre
consulta un mapa i unes guies. Després d’arreglar-se surten a fer
un vol fins l’hora de sopar. Un gran autocar desallotja
momentàniament el carrer. La parada és davant d’una de les
fondes, una munió de gent davalla ràpidament del vehicle, un parell
de mossos pujats al sostre reparteixen els equipatges,
substituint-los pels dels nous viatgers que reemplacen en major
nombre i volum als anteriors. Els darrers s’arrapen als agafadors
exteriors, aconseguint col·locar la puntera de les botes en l’últim
esglaó. Amb pesadesa arranca l’autocar, tapant de soroll el carrer
estret. La parella el veu partir, amb l’alegria de les cares dels
passatgers penjats dels estreps acomiadant-se del poble.
Uns senyors malfaixats es botonen les camises, se les
fiquen per dintre els pantalons i traient unes jaquetes primes de
llana de les maletes, se’ls sent comentar: --On voleu dormir
aquesta nit nois?--. --No coneixeu res que estigui bé per aquí?--
.-- Home hi ha unes quantes fondes que estan bé, podem anar a mirar.
--.--A mi qualsevol cosa m’està bé.--.—Sí, però que hi hagi
servei de toc-toc.--.--Això no cal ni dir-ho.--.--Hui, potser serà
una mica difícil en un poble tan perdut com aquest.--.--Res
deixeu-me a mi, sol cal preguntar a la persona adequada.-- El
personatge abandona als companys i marxa carrer avall.
Bea i Marià prossegueixen quasi en silenci. No han
parlat massa des de què han tornat del retir monàstic, allí dalt
tampoc, contínuament gaudien de la companyia de la instructora o
sinó de l’Elsa; o estaven amb altres o estaven sols.
Ocupen la taula reservada del menjador. La parella dels
mapes se seu a la taula del costat, van pel segon plat i encara no
parlen. Els que més soroll fan són la colla dels senyors que han
baixat de l’autocar, parlen dels negocis o de visites i de l’anunci
d’un nou material descobert que permetrà reobrir antics projectes
aparcats. La majoria semblen entusiasmats amb la noticia, però n’hi
ha un que mostra certa desconfiança sobre la vigència actual dels
vells plantejaments, en una societat abocada, segons ell, a un canvi
profund. Els conservadors més convençuts, argumenten què per molt
que arribi a alterar-se l’ordre social, els fonaments de la
comunitat persistiran serenys. --Com pots parlar de fonaments en un
lloc on no n’hi ha.-- Li contesta l’escèptic. --Precisament per
això, perquè un sistema rutlli, ha d’haver un altre que no
funcioni, o que funcioni a l’inrevés.---És la famosa llei de la
compensació, s’aplica per qualsevol circumstància
vital.---L’equilibri, ja ho deien els clàssics.-- Els partidaris
de l’opinió general es recolzen els uns als altres.
A ells no lis ve de gust parlar, es dirien coses que en
aquest moment no volen escoltar. El seu vincle ja ha superat ja la
cota més alta, i creuen què difícilment recuperaran la comunió
aconseguida fa uns dies tan sols. Ves a saber si fins i tot no es
pregunten si realment va ser tan important per a tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada