La Clara reprèn la narració: --Sí, però si no fos perquè uns insignificants lladregots van encertar, i de quina manera!, en perpetrar dos cops seguits, apoderant-se amb molta facilitat d'unes quantitats tan elevades, tampoc hagués fet de senyal de reclam.
--Però eren tan curtets
els pobrets. --Es lamenta la tieta de la Clara, mentre apila el
paquet que acaba de fer sobre el munt que n'hi ha en una tauleta
auxiliar.
--Sí, abans de tornar
al seu cau tothom ja ho sabia, no hem d'oblidar de la gran presència
de la canallesca a la Vall, també de tornada als seus caus
respectius, doncs això que ja els esperaven i tant com van arribar
els hi van arrabassar sense consideració, com ells van fer amb els
dos vailets, que es veu que van oposar resistència. L'altre, el
senyor Cabal, va salvar la pell, per molt que l'abandonessin en una
apartada pista descalç i mig despullat.
--També va tenir la
sort de ser el primer. --Comenta la tieta. --Si es pot dir així.
--I quina necessitat
tenia el senyor Cabal de viatjar amb tant de doblers?
--Els volia deure
invertir fora de la Vall, i com vam estar tants dies tancats devia
tenir pressa.
--Però aquestes quantitats,
aquí a la nostra Vall!
--Te'n faries creus,
Elisa.--La batllessa sembla que sap del que parla.
--A mi em va saber més
greu aquells dos pobres nois. Sí que n'havien fet de malifetes, i de
ben grosses, però tan joves... i els seus pares, famílies
respectables del nostre poble, morí cosits a trets com dos porcs
fers.
--Doncs que et vols que
et digui tieta, pel poble hi ha gent que creu, que d'alguna o altra
manera estaven involucrats amb l'assassinat de la viceconsolessa,
l'anterior a la nostra Manuela, no per res era parenta d'un d'ells.
--Tieta, era tieta, com
jo de tu Clara, no cal que fomentis encara més les injuries, no és
pas això el que ens convé, tal com estan les coses
--A més a més és una
cosa que mai es va poder provar. --L'alcaldessa aporta la visió
oficial de les investigacions.
--Jo vaig sentir que els
representants del petit país els havien citat a judici i que fins i
tot els hi pagaven el viatge.
--No, puc certificar que
això també és fals. --La Manuela, transitant entre les tertúlies
obertes, s'afegeix a la conversa de la cuina en el punt que ella, com
recentment arribada a la Vall pot intervenir amb convicció.
--No t'estranyi que ells
mateixos haguessin fet córrer el rumor, ens estaven donat molts
problemes, però no teníem les suficients mans per poder
investigar-los de prop. Però ja ho teníem present, suposo que amb tot
l'enrenou, es van fer ràpidament amb molt de doblers i van abandonar
la Vall abans de repartir-lo amb els seus còmplices.
--Amb la mala sort de
trobar-se amb uns bandits pitjors que ells, només creuar la
collada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada