Tot
seguit de la temporada alta se celebra la festa Major, i acabada aquesta, els que poden se'n van de vacances. La festa Major dura
quatre dies, el primer s'empeta tant que no es refà fins al darrer, que és el denominat serè. En assumptes femenins les coses
no se li acabaven d’afilerar. Amb la viuda no progressa de cap
manera, la secretària casada és més desitjable del que ell
haguera desitjat, només té ulls pel negoci i amb el tal·lós del
marit ja fa. Únicament, un cop que va acompanyar a tres noies rosses
amb pinta de bruixes que el van esprémer com un llimó madur (aquelles amb les ganes que
li ficaven, s’ho haguessin fet fins i tot amb el portejador, si no
fos que és vell, lleig i desdentegat). Acabà extenuat i encetat,
devia satisfer-les a les tres. De dia tenien el tracte habitual, però
a la nit, ara una, ara l’altra, sense vergonya ni mesura. Va deixar
de pensar amb dones almenys per una setmana. A part d’això, res de
res. Després de la festa Major dóna una setmana de vacances a
tothom. La secretària-recepcionista continua treballant amb els
visitants que arriben al poble, ja que assegura que ningú pot quedar
desatès, que dóna mala imatge a l’empresa, amb una casa per pagar
aquella setmana faria de tot, menys excursions llargues per la serra.
Ella s'encarrega de tot, també es queda amb tot el benefici.
S’hi
està uns dies al mas del seu amic, regressant de nou a la normalitat. Parla
d’Escalabornava i cada cop li agafen més ganes d’anar-hi. Baixa
decidit a traspassar-li el negoci a la secretària, i passar a cobrar
per servei realitzat. Ella no ho accepta, més endavant potser sí,
però a hores d’ara encara no.
El
fred pren cos de seguida a la vall, la feina disminueix, i roman més
dies al poble, el que significava veure més sovint a la seua
secretària del viceconsolat. Ha entès que és una dona que vol mà
dura, si la tracta amb fermesa, però amb consideració, es mostra
submisa i agraïda. Cada dia ve al despatx del seu pis on està el
portàtil, a les nou, després d’esmorzar i comença a treballar.
És bona i eficient, més del que s’hagués esperat. Moltes tardes,
si pel matí ja ha enllestit la feina, no ve. A l’hivern amb el
fillol n’hi ha suficient per fer de guia, els beneficis minven tant
que no n’hi ha, però ell continua pagant, inclús als dos
portejadors que ja els ha fet fixos, li permet viure més tranquil i
relaxat. No s’acostumen a fer més celebracions fins a la primavera
incipient, i sols a mig hivern es fa la festa Major d’hivern.
Ja
s’ha emmotllat a un rogle d’amistat per xerrar mentre pren unes
birres, o veu els partits, però l’assumpte del sexe no millora
pas. La secretària li arriba a casa ben tapada, entra al
despatx, on ha instal·lat un penja-robes, i comença a desprendre's
de capes de roba. La calefacció forta, es queda amb una samarreta
cenyida o amb brusa, perquè sempre a l’hivern acostumava a dur
pantalons, arrapats, baixos, folgats de cintura sense cinturó, que
li permeten a les calces treure el cap. La peça superior, justa un
parell de dits sobre els pantalons i quasi sempre escots de barco.
Veu vindre com acabarà la cosa: el fot ben calent tot compartint
despatx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada