Té
la senyora que cobra dos sous a més del lloguer del local, que en
una setmana l'aparia un germà fuster i un cunyat paleta a estones
llargues. L’oficina és situada en un carrer lateral, pengen
cartells a tots els hotels i pensions. Quan arriba l’autocar,
amablement s’ofereix els serveis als nouvinguts, que a poc a poc es
van assabentant del ventall de possibilitats que el poble els brinda.
Ella mateixa, acaba convencent a dos dels homes més pelats del poble
que acceptin la feina de portejadors i com el nostre home es passa
dies per la serra acompanyant grups, introdueix al seu fillol, que és
un noi pocapena mal estudiant i poc apte per resoldre cap ofici, però
amb cert do de gents i mà esquerra amb els forasters, a fer de guia
de dia per a excursions curtes.
Tan
sols tres mesos després d’oberta l’oficina, el negoci ja raja.
La senyora s’anima a fer els primers passos per adquirir una casa
nova de les que s’estan construint a la part alta del poble, a
desgana del seu marit, ja que li cau més lluny del seu lloc de
treball i prefereix el pis atrotinat en el qual mal viuen. A ell,
després de remunerar als treballadors li queda una exigua renda. Paga
molt bé, si no tots li haurien fotut el camp. Es comença a
preguntar si paga la pena tant d’esforç, els impostos se li enduen
una bona esgarrapada, gairebé no disposa de temps per anar a veure
al seu amic, quan passen per casa seua s’hi estan poca estona. La
família el va avisar de què no volen rebre tants hostes, així que
fa nit a la cabana. Treballa massa. Finalment decideix encarregar-se
només dels grups que el complauen. Llavors el fillol passa a fer de
guia, després d’uns quants serveis d'aprenentatge. Per les
excursions curtes que tampoc vol fer, ja buscarà algú. A la seua
empleada ja se li ha esgotat la parentela, pensant amb el seu marit:
li comenta que agafi la feina, cosa que no accepta. Els
portejadors no són persones per tractar amb els clients directament.
És una amiga d’ella, que recentment ha parit bessonada, la que
ingressa a l’empresa.
I
arriba la temporada alta. A la temporada alta canvia tot. Els
turistes es doblen, és temps de collita, els blanquers no tanquen,
la formatgeria no dóna l’abast amb la sobreproducció de llet, els
ramaders venen la llana de les alpaques, les llames i les ovelles de
tot l’any, es maten més animals que mai. Són dos mesos que als
habitants del poble els hi sembla que tot va de bòlit. Al nostre
home avesat a la vida contemporània, sol troba que cada dia té més
feina a l’oficina de guies. De seguida s'adona que la
secretària-recepcionista no podrà, com fins alehores, compaginar les
dos feines. Llavors, com art de màgia, un dia se li presenta
l’adjunta de l’ajuntament. Se li acaba el contracte i no li ve de
gust renovar-lo, se sent encallada, necessita un canvi d’aires, a
més a més, ell té fama de pagar bé. Els dos portejadors, abans
quasi mig indigents, gasten roba nova, encara que continuen vivim a
les seues velles cases, mengen cada, dos per tres de restaurant,
pagant el que deuen. Després de rumiar-s’ho, més que res
pels afegits que podia comportar, l'agafa com a secretària del
viceconsolat en exclusiva. A l'altra li apuja una mica el sou, el
suficient perquè s'endugui una agradable sorpresa, dedicant-se només
al negoci de l’oficina de guies. Pensa que mentre duri la temporada
alta, no la veurà pas gaire. Una companyia de viatges del seu petit
país li ha ofert la corresponsalia al poble, després de la boda del
“gasolinero” que tan bona publicitat, després de tants quartos
gastats, va fer, això també ho manega la senyora secretària,
mentre ell és a la serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada